Valoració del debat al Ple municipal sobre la Moció de Ni un pam de terra i rèplica als portaveus dels grups polítics

El passat dimecres 13 de gener, el Ple del consistori pratenc va debatre la Moció per a l’aturada de la segona fase de l’expansió urbanística de l’ARE Eixample Sud que prèviament havia redactat Ni un pam de terra i facilitat als diversos grups polítics que hi són representats.

La plataforma veïnal ecologista fa una valoració positiva del debat, en la mesura que ha servit per fer d’altaveu de les reivindicacions del col·lectiu, i més concretament de la campanya d’oposició a la destrucció de camps i horts que suposa la continuació de l’ARE Eixample Sud.

Pel que fa al resultat de la votació en el Ple, no va resultar cap sorpresa que la Moció no prosperés, gràcies als vots d’un govern municipal que sembla decidit a seguir endavant amb l’expansió immobiliària. El regidor de Podemos es va alinear amb els grups del govern, Comuns i PSC, en la votació. Els grups d’ERC i Ciutadans, de tres regidors cadascun, van donar suport a la moció de Ni un pam de terra.

Quant a les intervencions dels portaveus dels diferents grups polítics i de l’alcalde Mijoler, voldríem fer una sèrie de consideracions a mode de rèplica.

En primer lloc, el tinent d’alcalde d’Urbanisme Juan Pedro Pérez, del PSC, amb un to correcte, va defensar la clàssica posició a favor del desenvolupament del totxo del partit socialista. Rebutgem completament el plantejament que va fer segons el qual qualsevol millora respecte al pla general metropolità del 1976 (parlem d’un pla elaborat encara durant el règim franquista) sigui un guany per a la ciutat o un mèrit per part dels partits que han estat presents a les administracions. Espera que els aplaudim per urbanitzar una zona agrícola perquè les administracions franquistes encara hi haurien deixat construir més habitatges privats?

L’altra línia argumental de Pérez va ser el menyspreu del valor mediambiental dels terrenys agrícoles afectats pel PAU2 de l’ARE Eixample Sud. Obviant absolutament, per tant, que es tracti de camps inclosos en zona IBA 140 del Delta del Llobregat per part de SEO Birdlife Internacional. Aquesta figura identifica zones importants per a la conservació d’aus i és una eina fonamental en la defensa ambiental, ja que és la base científica, acceptada per la Unió Europea, de cara a la delimitació de les zones protegides, tal com han ratificat tribunals europeus i estatals.

Finalment, Pérez va fer referència a un suposat cost per a l’ajuntament del Prat de fer marxa enrere en els terrenys del PAU2 de l’ARE Sud de 75 milions d’euros. Agrairíem que se’ns desgranés el què i el perquè d’aquesta xifra, en un exercici de transparència desitjable, més enllà de deixar caure una xifra en un discurs.

La portaveu dels Comuns i també tinenta d’alcalde Alba Bou va tenir una intervenció de to hostil, que suggeria una mala predisposició a rebre un examen crític de les polítiques de l’ajuntament i davant de l’obligació de retre comptes davant de la ciutadania. Pel que fa al contingut dels seus arguments, considerem que va expressar una sèrie de fal·làcies que procedim a desmuntar. Tant la mala encaixada de la crítica com la utilització d’arguments fal·laços són vicis que arrossega l’equip de govern dels temps de l’anterior alcalde i que dificulten establir debats profunds i crítics sobre els temes de la ciutat.

En primer lloc, tant Bou com altres representants de l’ajuntament en les seves declaracions sembla que dubtin que coneixem els límits actuals del Parc Agrari i que els camps de l’ARE Sud no hi són dins (entre d’altres raons, perquè l’any 2014 el Parc Agrari va excloure de la seva delimitació 3,6 hectàrees de camps afectats per l’ARE Sud que en formaven part). Per nosaltres, i per qualsevol que s’acosti a la zona i ho vegi, els camps afectats tenen el mateix valor mediambiental que els camps de l’actual Parc, i junts formen una continuïtat de terreny agrícola que serveix d’últim bastió de protecció dels espais naturals protegits. Aquesta superfície agrícola s’hauria de preservar íntegrament i sí, ens reafirmem en parlar de destrucció del patrimoni agrícola i agressió mediambiental en referència al PAU2 de l’ARE Eixample Sud.

Bou considera que parlar d’especulació immobiliària al Prat de Llobregat és una “aberració”. Li responem que l’empresa immobiliària que construeix l’ARE Sud, Vèrtix, on per cert va treballar l’actual conseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet (present al consorci que promou les expansions urbanístiques del Prat mitjançant l’Incasòl, al costat de l’ajuntament) és una empresa de llarg pedigree especulatiu i que estem segurs que no edifica les promocions de l’ARE Sud per finalitats socials ni per amor a l’art. La relació de Vèrtix amb l’ajuntament del Prat ve de lluny, per cert. Per tant sí, afirmem que l’ajuntament del Prat atia l’especulació immobiliària, amb Vèrtix al sud i amb Metrovacesa, al nord.

Tampoc compartim l’opinió de Bou sobre la impossibilitat de fer marxa enrere amb el PAU2 de l’ARE Sud ni en general els discursos que diuen que “no hi ha alternativa”. El que sí veiem de manera cristal·lina és la falta de voluntat política del govern municipal, tot i el discurs ecologista del qual tan sovint fan gala. També ens colpeix constatar que des del grup dels Comuns s’accepti com una premissa indiscutible que el Prat tingui un creixement de la població del 30% en els propers anys i fins i tot obri la porta a un creixement d’habitants superior. És aquesta una visió que creu l’ajuntament que la ciutadania del Prat comparteix i té digerida?

L’alcalde Lluís Mijoler va tenir una intervenció més asserenada, amb un cert to paternalista, tanmateix. Entenem que el paper de poli dolenta havia recaigut en la seva companya. El contingut de les seves paraules no va tenir gaire substància, més enllà de recordar l’ex alcalde Tejedor i fer aparèixer també el Parc Agrari en les seves frases. Sempre surt el Parc Agrari com a cortina de greenwashing en els seus discursos. Creiem que cal ressaltar que Parc Agrari no és més gran perquè l’ajuntament reserva espais per a l’especulació, aquí i al nord del municipi. Tal com diu Depana, les delimitacions del Parc Agrari i els espais naturals són administratives. En canvi, els ecosistemes són continus. Les fronteres de parcs agraris i reserves obeeixen a criteris econòmics, reservant espai per a la urbanització, i no estan traçades amb criteris ecològics.

El regidor de Podemos Carmelo Declara, per la seva banda, va alinear-se completament amb el govern municipal, anant més enllà del que es podria qualificar d’oposició dòcil. Ens neguem a compartir la seva visió de falta d’alternatives en el camp de les polítiques d’habitatge que no passin per la urbanització de zones agrícoles i de valor natural.

Els grups d’ERC i Ciutadans van assumir, respectivament, el text de la Moció redactada per Ni un pam de terra, fil per randa, tal com se’ls hi havia fet arribar. Per acabar, volem agrair la presència de gent a la plaça de la Vila del Prat donant suport a la Moció de la plataforma, tot i el fred sever que feia aquella tarda. Sou l’energia de Ni un pam de terra. Que ningú dubti que seguirem lluitant als carrers per la defensa dels espais agrícoles i naturals. Tindreu notícies de noves convocatòries properament.