Què volem

Ni Un Pam De Terra és una plataforma veïnal del Prat del Llobregat creada el febrer del 2020 amb l’objectiu de defensar els espais naturals i agrícoles situats al nostre municipi. El Prat està situat al Delta del Llobregat, territori que ja ha rebut grans impactes i pressions urbanístics i d’infraestructures.  

El  Delta hauria de ser un territori on predominessin les zones naturals i agrícoles, però malauradament, les grans infraestructures n’han destrossat una enorme part i continuen exercint una pressió enorme i permanent sobre els ecosistemes. A més, l’ajuntament sembla decidit a tirar endavant diversos plans d’expansió urbanística de dimensions faraòniques.  

Els danys al Prat els patim cada dia, no només pel canvi climàtic, sinó per la pèrdua de la biodiversitat, la regressió del litoral, els sediments del riu i la mala qualitat de l’aigua i de l’aire. El Prat no pot suportar més ampliacions de les infraestructures ni creixements urbanístics. Cal protegir el territori i no posar-hi més ciment.  

Ni Un Pam De Terra ha treballat en tres eixos: l’ARE Sud, l’Eixample Nord i l’aeroport.   

Are Eixample Sud

L’ARE Eixample Sud és l’amenaça més immediata del Prat, amb unes obres imminents que han de destruir els camps i horts situats entre el barri de la Barceloneta i el riu. La construcció de la PAU 2 suposaria la pèrdua d’un 14% de la zona agrícola de la Marina del Prat.  

L’ARE Sud és un pla urbanístic que ja ha destruït nombroses hectàrees del Prat i que actualment es troba en la segona fase de la seva execució. Sabem que aquest pla urbanístic busca afavorir les butxaques d’empreses immobiliàries i d’especuladors, així com també deixa la porta oberta a la futura construcció d’infraestructures i residències en altres camps i zones naturals del Delta del Llobregat.  

La construcció de blocs de pisos i carreteres en aquesta zona és un greu error de l’Ajuntament del Prat, que hauria de preservar aquests espais de gran valor agrícola i paisatgístic, tan importants per a la protecció de la biodiversitat i la salut.  

La crisi sanitària que acabem de passar posa de manifest la importància que té l’agricultura periurbana per garantir la sobirania alimentària. El confinament ens ha fet valorar encara més la riquesa que suposa tenir espais agrícoles i naturals per a passejar i fer exercici a tocar de la nostra ciutat. El canvi climàtic exigeix un canvi de model productiu i reduir l’impacte sobre el medi ambient.  

L’ARE Prat Sud potser beneficia alguns que treuen profit de l’especulació immobiliària, però empitjora les condicions de vida de la gent del Prat. Davant d’aquesta situació, animem tothom a participar de Ni Un Pam De Terra i mobilitzar-se contra la invasió de ciment.  

1. Antecedents

L’ARE del Prat Sud consta de dues fases. La PAU 1 ja està una bona part construïda, i la resta en construcció. Inclou 1.406 habitatges. La PAU 2 encara no està construïda. Abasta 19,48 hectàrees i s’hi han projectat 1.260 habitatges.

Les ARE (Àrea Residencial Estratègica) van ser impulsades pel govern del tripartit l’any 2008 amb l’objectiu de reactivar el sector immobiliari i satisfer una teòrica demanda d’habitatge. El decret preveia crear entre, entre el 2009 i el 2012, uns 100 eixamples nous amb 90.000 pisos, la meitat de caràcter protegit, construïts per promotors públics i privats, i gestionats per consorcis formats entre els ajuntaments i la Generalitat. 

Les institucions, i especialment els ajuntaments, es van convertir en impulsors i promotors de l’activitat immobiliària. Amb les AREs, el procediment per qualificar és més ràpid i àgil. El decret llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística de 16 d’octubre de 2007 preveia l’elaboració d’un conjunt de plans directors urbanístics (PDU) que havien de permetre desenvolupar AREs a bona part de les principals localitats catalanes. El desenvolupament d’aquests sectors es duria a terme a través de consorcis integrats per l’Institut Català del Sòl (INCASOL) i els mateixos ajuntaments.

Consultes populars celebrades a Ripoll, Sant Celoni i Tordera van tenir com a resultat la negativa dels ciutadans a les ARE previstes en el seus municipis. Tot i això, a principi d’agost de 2009, un total de 25 ajuntaments havien fet el primer pas per desenvolupar les ARE del seu municipi aprovant en ple els estatuts que havien de regir els consorcis urbanístics, integrats per l’ajuntament corresponent i l’INCASÒL, que havien de permetre la urbanització dels nous sectors residencials. La mesura permetia desenvolupar 35 ARE, amb un total de 38.032 habitatges nous, dels quals 20.427 (un 53,7%) eren protegits.

Les ARE del Baix Llobregat finalment aprovades suposaven el 22,5% de la superfície i el 22,9% del volum d’habitatges de totes les ARE de Catalunya.

Arran de la crisi immobiliària, a finals del 2011 la gran majoria de les 74 àrees residencials estratègiques previstes a Catalunya van quedar paralitzades. Només unes poques van seguir amb la tramitació urbanística, però sense calendari definit per iniciar les obres. Així, grans projectes urbanístics, com l’Eixample Nord del Prat de Llobregat o l’Eixample Nord de Vilanova i la Geltrú, es van veure afectats per la paràlisi generalitzada dels sectors de transformació i creixement urbanístic catalans.

Les AREs tenen molta força a l’hora de fer-se amb la propietat dels terrenys. En l’ARE Eixample Sud PAU 2 es va fer una Junta de compensació on alguns propietaris van entrar a negociar les condicions. En els estatuts de la junta s’estableix que aquells propietaris que no s’hi adhereixin podran ser expropiats o reparcel·lats. Les despeses d’urbanització dels terrenys es pagarien entre tots els propietaris, tant si havien entrat a la junta com si no.

2. Ens oposem a l’ARE Sud perquè volem preservar el territori

2.1 Valors naturals

Les superfícies agrícoles en ús de conreu de caire tradicional en qüestió representen un interès natural extraordinari, motiu pel qual la seva conservació és un objectiu ineludible. Cal evitar els efectes ambientals negatius de la seva supressió i transformació en sòl urbà.

L’extensió afectada és una superfície agrària, i fins fa poc, a major part de la qual es trobava en plena explotació. És una zona exclosa del Parc Agrari, amb el qual limita. Cal tenir en compte que les delimitacions de les zones de protecció al Delta del Llobregat han obeït a criteris administratius i polítics, i no a criteris ambientals. Els terrenys on es vol construir la PAU2 forma part d’una unitat agrària que és la última zona entre el nucli urbà urbà i les Reserves Naturals del Prat (sector La Ricarda i Ca l’Arana), i per tant indirectament les protegeix.

La zona (voltants dels canals de la Bunyola i de l’Aviació) acull espècies de l’Annex I de la Directiva d’Aus de la Unió Europea, per la qual cosa tota la zona de l’ARE conreada està inclosa dins dels límits de l’IBA (Important Bird Area) nº140 del Delta del Llobregat. Aquesta situació no es va tenir en compte en la tramitació ambiental del projecte, ni durant el procés posterior. La inclusió en l’IBA és posterior a tramitació de l’ARE, però els seus valors naturals que la fan mereixedora d’estar dins aquest inventari i per tant s’hauria d’haver fet una avaluació ambiental complerta i prèvia.

Un dels valors naturals que més cal preservar al Prat de Llobregat és el riu. Si s’urbanitza la PAU1, per la seva proximitat, s’incrementarà la pressió antròpica sobre la llera, que en l’actualitat s’ha convertit en una de les zones més importants del Delta per a la fauna tant hivernant com nidificant.

El Prat està en risc pel canvi climàtic. Faltarà l’aigua potable perquè l’aqüífer serà menor i de pitjor qualitat. Els ecosistemes litorals es degradaran, portant malalties respiratòries i espècies invasores. I hi haurà una regressió de la línia de la costa. Si volem frenar el canvi climàtic, no podem urbanitzar més, no hem de generar activitat de construcció ni posar més ciment en detriment de l’espai verd, ni més consum d’aigua potable dels aqüífers, que cal protegir, ni més emissions dels transports.

2.2 Agricultura

El PAU2 és un dels exemples que demostren la funció de les AREs per a promoure els interessos immobiliaris. Tres hectàrees del PAU 2 de l’ARE Eixample Sud estaven dins del Parc Agrari, i quan es va crear l’ARE, hi van quedar excloses. I això va passar malgrat que el PTMB (pla territorial metropolità de Barcelona), aprovat al 2010, qualificava aquest terrens com de Protecció Especial, i a al vista de seu estat plenament agrícola no podien ser consideres com a plenament urbanitzables i per tant no podien utilitzar-se per incrementar l’edificabilitat de l’ARE.

S’ha de tenir en compte que a uns 150 metres al sud de l’ARE es construirà una  autovia de quatre carrils, la qual cosa deixarà unes 15,5 hectàrees conreades segregades en dos polígons que al seu torn estaran separats de la resta de la zona agrícola per una autovia, per la qual cosa es posa en greu perill la continuïtat d’aquestes explotacions agràries, ja que la seva rendibilitat econòmica esdevindria inviable.

La construcció de la PAU 2 suposaria la pèrdua d’un 14% de la zona agrícola de la Marina del Prat, delimitat entre el riu, l’aeroport, les reserves naturals i el nucli urbà. Aquest sector ja va quedar dràsticament reduït per les ampliacions del Port i l’Aeroport, per la qual cosa majors retallades posen en perill el futur de tota aquesta zona agrària, amb els seus valors paisatgístics i naturals. Si tenim en compte també les afectacions directes i indirectes per altres actuacions, com l’autovia port-aeroport, l’afectació és d’una tercera part.

L’agricultura periurbana incrementa la qualitat de vida, la salut i el benestar de la gent. L’obtenció d’aliments de l’horta de proximitat afavoreix que tinguem dietes més saludables, amb aliments vegetals frescos en comptes de processats industrials. La construcció és una activitat que genera efectes negatius sobre la salut, com la pols i el soroll. El Prat ja ha viscut diversos episodis d’alta contaminació de partícules en suspensió de l’aire, que perjudiquen el sistema respiratori, per culpa d’obres. Que hi hagi més pisos i més mobilitat i menys espais verds incrementa la contaminació i, per tant, ens perjudica la salut.

2.3 Patrimoni

Les masies són un element clau del patrimoni cultural pratenc. La seva conservació respon a motius arquitectònics, històrics i paisatgístics i també a raons socials i ambientals. Els projectes urbanístics, l’ampliació de les infraestructures, la mercantilització de la cultura i, també, la deixadesa del govern municipal per la història local, han fet que gran part del patrimoni arquitectònic agrari, industrial i cultural del Prat estigui ja enderrocat. La història pratenca és fràgil. Des del 1989 s’han enderrocat 38 masies. La construcció de la Fase 1 va suposar l’enderrocament, l’abril del 2013, de Cal Costelleta Petit, masia construïda el 1890, i l’agost del 2014 de Cal Pau Pi, masia construïda el 1890.

Dins de la PAU2 s’hi troben masies catalogades, com les de Cal Noi Petit i Cal Xicomèdia (Cal Peret de la Serra). Algunes quedaran encaixades entre edificis, sense les terres que les envolten i que són també part del patrimoni. Volem conservar el patrimoni.

2.4 Paisatge

Aquest paisatge és un tret distintiu del sud del Prat de Llobregat. Aquest espai agrícola, just a tocar de la trama urbana, suposa una riquesa paisatgística que cal preservar. El Catàleg de l’Observatori del paisatge assenyala com a principals valors paisatgístics de la zona els camps d’hortalisses, en especial carxoferes, les masies del Delta del Llobregat i els sistemes de regadiu. Aquests són els elements estructurants del paisatge deltaic que no volem perdre.

Entre aquests camps hi passen uns camins pels quals val molt la pena passejar. La població del Prat, i de fora, tenim el privilegi de poder accedir a un indret proper on poder passejar lliurement desconnectant de la trama urbana. Passejar, caminar, córrer, anar en bicicleta o altres transports a espais lliures i a l’aire lliure en espais naturals són activitats bàsiques pel benestar de la població.

3. Un projecte al servei de l’especulació

No fa falta una expansió urbana

Les promocions urbanístiques de l’ARE Sud no responen a les necessitats de millorar l’accés a l’habitatge i crear equipaments per al poble. El Prat porta molts anys sense un creixement gaire gran de la població, i no es preveu que creixi gaire en el futur. Els límits actuals de la trama urbana del Prat són suficients per a fer front a la quantitat de nous habitatges i equipaments que es vulguin realitzar, tenint en compte que la necessitat no és elevada i que hi ha espais buits dins de la ciutat on es pot construir i rehabilitar per a fer habitatges socials i equipaments municipals. La gent del Prat pateix, com la de molts altres viles i ciutats, una problemàtica molt greu d’accés a l’habitatge. Els pisos són cars, hi ha poc lloguer, i els salaris són baixos i incerts. En l’època de la bombolla immobiliària, les institucions van afavorir el creixement urbanístic amb l’excusa que així hi hauria més habitatges i seria més fàcil accedir-hi. Però en realitat, el que hi va haver va ser un procés especulatiu que va fer més difícil poder accedir a una habitatge. Els problemes de l’habitatge, doncs, s’han de resoldre amb polítiques i no amb expansió urbanística.

Les noves construccions residencials del Prat Sud contenen edificis d’alt standing de preus desorbitats. Aquests habitatges no estan dirigits a les persones treballadores que tenen una feina precària a l’aeroport, als centres logístics o als polígons del Prat, sinó a gent benestant.

La immobiliària Vèrtix publicita “exclusius habitatges” amb zona comunitària i piscina i terrasses privades. Seran els rics qui comprin aquests “exclusius habitatges”, i la seva capacitat adquisitiva, el seu estil de vida i els seus interessos són diferents als de l’actual realitat diversa del Prat. Seran uns barris exclusius, amb preus alts tant dels habitatges com dels serveis que s’ofereixen als locals comercials. El teixit social del Prat aquí estarà absent, i se substituirà per l’individualisme de les terrasses privades i zones comunitàries i la gentrificació.

Els veritables motius: l’especulació

Vèrtix és la promotora de les construccions que es volen fer. En el seu temps, va ser la segona immobiliària catalana més important i té un passat molt fosc que va fer un negoci molt lucratiu gràcies als ajuntaments. El seu propietari, Felip Massot, era amic íntim d’Artur Mas, va ser investigat en diversos casos de corrupció. Per exemple, per intentar vendre amb sobrepreu alguns actius immobiliaris a Catalunya Caixa suposant pèrdues de 30 milions d’euros a l’entitat. Va ser acusat de ser testaferro d’Artur Mas i Jordi Pujol per l’empresari Javier de la Rosa. Va ser investigat per comprar terrenys al Mas Blau que van ser requalificats per l’ex conseller d’Indústria i cunyat de Jordi Pujol Antoni Subirà. L’operativa lucrativa de Vèrtix consistia en comprar, amb aliança amb les entitats bancàries, terrenys molt econòmics sense valor. Aquests terrenys es revaloritzaven mitjançant requalificacions que feien els ajuntaments a través d’operacions que precisaven de grans inversions públiques en urbanització i infraestructures. Es diu que alguns responsables municipals que l’afavorien acabaven treballant en la seva pròpia empresa. Damià Calvet, actual conseller de Territori i Sostenibilitat, hi havia treballat. 

Vèrtix va acabar fent fallida amb la crisi immobiliària del 2008 i va ser rescatada pel FROB. Actualment, l’empresa es dedica a fer promocions més petites i a tornar a comprar els actius immobiliaris a la SAREB a preus econòmics. És hora que Vèrtix deixi de rebre les ajudes i favors de les institucions per a aplanar-ne el seu negoci. Va ser rescatada amb diner públic. Els seus interessos especulatius no poden passar per sobre de la preservació del territori.

Eixample Nord

L’Eixample Nord és un projecte d’expansió urbanística al nord del municipi que també es trobava en el marc de les AREs (Àrees Residencials Estratègiques) i que ha quedat aparcat des de fa anys. La proposta delirant de construir una estació intermodal al Prat per tal de connectar l’alta velocitat, i el metro a l’aeroport, va donar ales a projectar tot un barri d’edificis alts amb ponts, murs i soterraments que connectarien el nord de l’autovia de Castelldefels amb la Ronda de Dalt. La crisi del 2008 va punxar una bombolla immobiliària i d’infraestructures, però el Prat Nord continua sent un caramel pels especuladors.  

Els terrenys de les desmantellades fàbriques Seda i Paperera porten molt de temps abandonats en mans principalment de la immobiliària Metrovacesa, participada pels bancs Santander i BBVA. La política del totxo s’ha reactivat i l’ajuntament torna a posar en marxa aquest projecte obsolet. A més a més, neteja la imatge d’aquest urbanisme depredador tot dient que serà un barri descarbonitzat i sostenible, quan no es planteja altres usos que realment suposin elements positius per a la biodiversitat i la reducció de la contaminació i frenar el canvi climàtic.  

Ampliar el sòl urbanitzable no soluciona el problema de l’accés a l’habitatge, sinó que calen polítiques alternatives. L’àmbit Estació-Seda-Paperera aprovat per l’ajuntament és el punt de partida per a construir més al Nord, on hi ha terrenys molt fèrtils, alguns cultivats i altres amb pastures. També tenen valors naturals, ja que es troben en un indret únic: el delta del Llobregat. La construcció de l’Eixample Nord, que aquesta modificació del PGM inicia, suposaria tenir un nou barri massificat de blocs molt alts i grans murs d’infraestructures, molt poc connectat amb la trama urbana actual. Aquests espais, en canvi, haurien de ser agrícoles i verds, contribuint a l’equilibri i sostenibilitat del territori.  

Adjuntem les al·legacions al creixement urbanístic del Prat Nord en l’àmbit Estació-Seda-Paperera presentades a l’Ajuntament del Prat de Llobregat:

Allegacions-Estacio-Seda-Paperera

Per a més informació visiteu la notícia publicada al blog:

Al·legacions al creixement urbanístic del Prat Nord en l’àmbit Estació-Seda-Paperera

Aeorport

Aena té planificada per a aquesta infraestructura una expansió en diversos sentits, com és la construcció de la ciutat aeroportuària i la terminal satèl·lit, projectes ja adjudicats. A principis d’any, el president d’AENA Maurici Lucena va començar una ronda de negociacions amb institucions i va fer públic els seus plans d’ampliar la capacitat de l’aeroport del Prat dels 55 als 70 milions de viatgers, La proposta que semblava prendre força consistia en allargar la tercera pista 500 metres a l’est. Això suposava l’afectació de la Ricarda, una llacuna protegida per la normativa europea ZEPA de protecció de les aus.   

La crisi de la COVID-19 ha provocat una reducció dràstica de l’activitat portuària i el sector turístic, i produirà un important dèficit públic. El ministre de Transports José Luis Ábalos va anunciar que els plans d’ampliació de l’aeroport del Prat s’ajornaran més enllà del 2022, però que es mantenen.   

La plataforma Ni un pam de terra ha estat treballant en una campanya contrària a l’ampliació de la tercera pista, aplegant associacions de veïns i entitats ecologistes; i manté aquest eix de treball.