Cal plantar-se davant el xantatge que ens ofereix habitatge social a canvi de malmetre el territori

És possible ampliar el parc d’habitatge assequible i defensar el territori?

Aquesta és la pregunta que Ni un pam de Terra juntament amb l’Observatori DESC vam mirar de respondre organitzant una xerrada amb el Sindicat de Llogateres, l’urbanista David Bravo, l’ambientòleg Marc Cerdà i Ni un pam de terra.

A continuació us deixem una breu crònica de la xerrada:

Avui 4 de juliol hem mirat de respondre aquesta pregunta amb el Sindicat de Llogateres, l’urbanista David Bravo, l’ambientòleg Marc Cerdà i Ni un pam de terra, en una xerrada organitzada entre l’Observatori DESC i Ni un pam de terra en el marc de les jornades ‘Recuperem el futur’ de la Xarxa per la Justícia Climàtica.

Totes les ponents han estat d’acord en que cal plantar-se davant el “xantatge” que ens ofereix habitatge social a canvi de malmetre el territori.

Des del Sindicat de Llogateres s’ha apuntat que calen polítiques de promoció de l’habitatge públic dins els espais de la ciutat, centrant-se en aquelles persones que acumulen immobles i fan de l’habitatge un negoci per viure de rendes. També en aquelles empreses com Vèrtix que usen el dret a l’habitatge per a seguir fent negoci amb nous projectes urbanístics.

L’urbanista David Bravo ens ha exposat que “necessitem habitatge social que millori la mixtura dels nostres barris“, és a dir que s’insereix i es barregi dins les actuals trames i no es generin zones d’alta concentració de pisos d’habitatge social.

L’ambientòleg Marc Cerdà afirmava que “és fals que hi hagi conflicte entre habitatge o plans urbanístics i defensa del territori. El conflicte és entre el Capital i la Vida“, i juntament amb Ni un pam de terra ha plantejat la necessitat d’abordar una planificació territorial a nivell català i no només sectorialitzat per municipis o en l’àrea metropolitana.

Finalment des de Ni un pam de terra s’ha demanat valentia a les institucions per aturar i replantejar projectes ja aprovats i que amb la normativa, les necessitats, la situació climàtica i la consciència mediambiental actuals han quedat obsolets.